Vés al contingut

Francesco (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaFrancesco
Fitxa
DireccióLiliana Cavani Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióDanilo Donati Modifica el valor a Wikidata
GuióLiliana Cavani i Roberta Mazzoni Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVangelis Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGiuseppe Lanci, Ennio Guarnieri i Roger Deakins Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeGabriella Cristiani Modifica el valor a Wikidata
VestuariDanilo Donati Modifica el valor a Wikidata
ProductoraRai i Istituto Luce Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia i Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada150 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià
anglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema biogràfic i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióItàlia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0097383 FilmAffinity: 548460 Allocine: 30283 Rottentomatoes: m/francesco_1989 Letterboxd: francesco Allmovie: v120440 TCM: 75575 TV.com: movies/francesco TMDB.org: 84981 Modifica el valor a Wikidata

Francesco és una pel·lícula de 1989 dirigida per Liliana Cavani, que narra, en retrospectiva, la vida de Sant Francesc d'Assís, fill d'home ric i posteriorment sant de la pobresa i fundador dels franciscans. El guió es basa en el llibre de Herman Hesse Sant Francesc d'Assís, que la mateixa directora ja havia adaptat al cinema el 1966. La pel·lícula és protagonitzada per Mickey Rourke com a Francesc i Helena Bonham Carter com a Clara d'Assís. El compositor grec Vangelis va compondre la banda sonora. Ha estat doblada al català.[1]

La pel·lícula va guanyar tres premis i va ser nominada per a un quart. Danilo Donati va guanyar el Premi David de Donatello de 1989 al millor disseny de producció. Fabio Bussotti va guanyar el premi del sindicat italià com a actor secundari. La directora Liliana Cavani va ser nominada per la Palma d'Or en el Festival de cinema de Cannes de 1989.[2]

Argument

[modifica]

Criat com el fill mimat d'un comerciant, Francesc va a la guerra, només per tornar amb un profund horror per la societat que va generar aquell sofriment. En una escena, com un acte de renúncia, tira després la seva elegant roba davant del seu pare i deixa la casa nu i descalç, unint-se als leprosos i captaires a la zona més pobra de la ciutat. La pel·lícula va narrant una sèrie d'episodis de la vida posterior de Francesc, sense una narrativa coherent, fins als seus últims dies quan rep els estigmes, les ferides que va sofrir Crist en la crucifixió.[3]

Repartiment

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Francesco». esadir.cat.
  2. festival-cannes.com.
  3. «Francesco». The New York Times.